RESPOSTES ACTIVITATS UD 11-12

PREGUNTA 1

COMUNITATS AUTÒNOMES	CULTIUS
Galícia	Pomes, flors, vinya y creïlles
Principat d’Astúries	Pomes, farratges
Cantàbria	Farratges, creïlles
País Basc	Vinya, creïlles
La Rioja	creïlles, vinya
Navarra	Cereals, farratges, hortalisses i vinya
Aragó	Préssecs, pomes, farratges, vinya, olivers i cereals
Catalunya	Préssecs, cítrics, pomes, vinya, oliveres, cereals, farratges i flors.
Castella i Lleó	Creïlles, vinya, cereals i farratges.
Extremadura	Cereals, hortalisses, préssecs, vinya i oliveres
Comunitat de Madrid	Hortalisses, cereals, vinya i oliveres
Castella-La Manxa	Cereals, farratges, hortalisses, vinya i oliveres
Comunitat Valenciana	Vinya, cítrics, hortalisses, oliveres i flors
Regió de Murcia	Oliveres, flors, préssecs, cítrics, hortalisses i vinya
Andalusia	Creïlles, cereals, flors, préssecs, hortalisses, vinya, oliveres i cítrics
Illes Baleares	Cereals i flors
Illes Canàries	Flors, hortalisses i plàtans

 

PREGUNTA 2

A) El tipus de bestiar que apareix representat en el gràfic és:

Porcí: porc

Oví: ovelles

Boví: vaca

Caprí: cabra

Equí: cavall 

B) Les altres dades que apareixen al gràfic són:

·      En l’eix horitzontal: els anys,  de 1970 a 2009. La seqüència éss de 5 anys.
·      En L’eix vertical: els caps de bestiar, de 0 a 27.500. L’interval es de 2.500 caps
C) L’evolució dels tipus de bestiar és:

·      Si observem l’evolució general del bestiar oví, podem dir que ha hagut un augment de caps de bestiar des de 1970, que estava en unes 17.500 fins unes 20.000 al 2009. Tan mateix, observem que els caps de bestiar oví descendeix des de 1970 fins 1980. Des d’aquesta data presenten un augment que és més fort a partir de 1985. Des d’aquesta data descendeix.

·      El bestiar porcí presenta un fort ascens des de 1970 al 2009, de 7.500 caps de bestiar a unes 25.000 al 2009. Trobem un moment en el que la evolució de la cabanya ramadera es manté: de 1980 a 1985. Sobre l’any 2007, el ramat porcí comença a ser menor.

·      En el bestiar boví observem un lleuger augment des de 1970 fins al 2009 (4.500 a 6.000 caps de bestiar)

·      L’evolució del ramat caprí experimenta, en línies generals, una lleugera baixada. Experimenten dues èpoques de descens: entre 1970 a 1980 y entre 1990 a 2000.

·      En l’evolució del ramat equí s’observa un descens de la cabanya ramadera. L’evolució és a la baixa.

D) Aquest tipus de bestiar els trobem a:

·      Ramat oví: Andalusia, Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid yi Castella i Lleó

·      Ramat porcí: Catalunya, Aragó, Navarra, nort de la Comunitat Valenciana, Andalusia i Extremadura
·      Ramat boví: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Catalunya, Aragó, Navarra, nort de la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Extremadura.

PREGUNTA 3

Els avantatges en el sector agrari que suposava la incorporació d’Espanya en la UE eren:

·      Modernitzar les explotacions
·      Augmentar la productivitat
·      Millorar la qualitat dels productes
·      Entrava a formar part d’un ampli mercat
·      Es veia afavorida por els acords establerts por la UE amb altres estats.
·      Rebia importants ajudes econòmiques a través dels fons europeus.
PREGUNTA 4

Tipus de paisatge	Clima	Agricultura	Ramaderia	Altres	Població
Continental o d’interior	- Continental - Mediterrani de interior o continentalitzat	- Predomina el secà: trilogia mediterrània - Terres de regadiu (terres de l’Ebre): productes hortícoles.	- Ovina (semi- estabulada) - Zones muntanyoses: boví i porcí		-  Població concentrada -  Interior Andalusia: cortijos
Atlàntic	- Atlàntic o oceànic	- Poca extensió: dacsa, cereals, pomes i productes hortofrutícoles	- Bovina (semi- extensiva)	-      Bosc caducifoli substituït por eucaliptus i pins (fabricació de cel·lulosa)	-  Població dispersa: caserius
Mediterrani	- Mediterrani	- Cultiu d’hortalisses, fruites i flors	- Porcina i avícola (intensiva)		-  Població rural dispersa
Canari	- Subtropical	- En zones amb aigua: hortalisses, plàtan, fruites tropicals i el tabac			-  Població dispersa i concentrada

PREGUNTA 5

Les principals característiques de les activitats agrícoles valencianes són:

-     Una tercera part de les terres situades porp del litoral són aptes per a l’agricultura.

-     Destaca per la seua productivitat, la diversitat de productes, la seua  especialització i per ser una agricultura d’exportació.

-     La agricultura de regadiu és la més desenvolupada i es troba en tota la plana costanera.

·      Els principals cultius són: taronges, mandarines, llimes, pomes, peres, préssecs, nispros, arròs, i hortalisses.

-     L’agricultura de secà la trobem a les terres de l’interior.

·      Els principals cultius són: cereals, vinyes, ametllers, albercoquers, oliveres i garroferes

PREGUNTA 6 

La ramaderia de la Comunitat Valenciana se desenvolupa en les terres muntanyoses de l’interior.

El tipus de ramat que hi trobem és: avícola i porcí, relacionats amb la ramaderia intensiva, i ramat oví i caprí relacionats amb la ramaderia extensiva.

PREGUNTA 7

A) Les regions pesqueres que observe al mapa són: 

·      La regió Nord-oest

·      La regió Cantàbrica

·      La regió Sud-atlàntica

·      La regió Canària

·      La regió Mediterrània

B) REGIONS PESQUERES ESPANYOLES

Regió Nord-oest:		-     Totes les costes gallegues -     La més important per volum de pesca i pel seu valor -     Port de Vigo el primer d’Espanya per: ·      Bona part de la flota congeladora y bacallanera ·      Principals drassanes de vaixells de pesca ·      Bona part de la indústria conservera ·      Moltes indústries pesqueres i distribuïdores.
Regió Cantàbrica:			-     Des del riu Eo al Bidasoa -     Segona regió per pesca desembarcada -     Ports: Pasaia, Ondarroa, Bermeo, San Sebastià i Gijón -     Els seus ports serveixen de base a vaixells que pesquen en aigües comunitàries
Regió Sud-atlàntica:				-      D’Ayamonte a la Línea de la Concepción. -      Ports: Cadis, Huelva i Algeciras -      Espècies d’alt valor econòmic: cigales, llagostins, gambes -      Pesca provinent de les costes africanes
Regió Canaria:	-     Ports: Las Palmas i Arrecife -     Pesca d’altura i de gran altura a les costes africanes
Regió Mediterrània:				-     Ports pesquers poc actius -     Zona pobre per aigües massa salades i calentes -     S’importa peix

PREGUNTA 8

Els problemes pesquers amb els que es va trobar Espanya rere la seua incorporació a la UE són:

-     L’excessiva capacitat de captures en relació amb els recursos disponibles

-     Els pescadors europeus, per l’obertura total del mercat, han de competir amb altres països

-     Les ajudes econòmiques per a renovar la flota han fet que Espanya adopte vaixells més menuts i a perdut capacitat de càrrega

-     No s’han afavorit les relacions amb tercers països per l’esgotament dels caladors. 

PREGUNTA 9 

La pesca a la Comunitat Valenciana té poca importància perquè els caladors del Mediterrani estan exhaurits com a conseqüència de la sobreexplotació i les captures són poques, no cobreixen el consum interior. 

PREGUNTA 10 

El nostre país no és ric en recursos minerals. La nostra producció minera és reduïda i insuficient per a cobrir les necessitats de la indústria espanyola. Tan mateix, explotem carbó, estany, ferro, plom, zinc, mercuri, coure, wolframi, sals potàssiques i sofre.

La comunitat Valenciana compta, també, amb pocs recursos minerals i la seua explotació és quasi nul·la. 

PREGUNTA 11 

Diem que Espanya és un país deficitari en fonts d’energia perquè aquestes les hem d’importar. Importem grans quantitats de petroli i gas natural per a satisfer les nostres necessitats.

Pense que és necessari estalviar energia perquè, la dependència exterior en aquest aspecte, fa que tinguem una feblesa enorme ja que ens vegem condicionats per les situacions geopolítiques del mercats del quals ens proveïm.  

PREGUNTA 12

Diem que la construcció de vivenda ha estat una font d’especulació perquè l’augment dels preus dels habitatges ha fet que molta gent comprara per obtindre beneficis ràpids, no perquè els fera falta les vivendes. 

PREGUNTA 13 

A) La gràfica sobre la població activa en la construcció ens mostra en l’eix horitzontal (abscisses) els anys des de 2005 fins 2010. L’eix vertical (ordenades) ens mostra els milers de persones i van des de 0 a 2.800 amb un interval de 400 milers de persones. A més, les barres de color verd ens mostren la població ocupada; la línia roja ens mostra la població aturada. 

B) Des de l’any 2005 fins l’any 2007 la població ocupada en la construcció augmenta. A partir de l’últim trimestre de l’any 2007 comença a notar-se la baixada de població ocupada.

Respecta a la població aturada, observem que durant 2005-2006 es manté constant (unes 200 mil persones); a partir de 2007 la població aturada augmenta, tenint un màxim al tercer trimestre de 2008. A partir d’aquesta data comença a baixar lentament.

Les causes d’aquest descens de població ocupada i augment de població aturada són la crisi financera del 2007 que afectà de ple a aquest sector ja que es va tallar la concessió de crèdits per a l’adquisició d’habitatges. 

PREGUNTA 14 

A) Els colors que trobem al mapa sobre la localització de la indústria espanyola signifiquen:

-        Els colors que van des del carabassa al salmó indiquen les àrees industrials des de les més desenvolupades fins les menys.

-        Els quadres de color verd indiquen els ocupats en el sector industrial a l’any 2010. Va des de més de 50.000 persones (verd obscur i mides més grans) fins a 1.000-5.000 persones (verd claret i quadre més menut)

-        Les fletxes verdes continues senyalen els principals eixos industrials

-        Les fletxes verdes discontinues senyalen eixos industrials menors. 

B) Les províncies que presenten les àrees industrials més desenvolupades són: Madrid i Barcelona

Les províncies dins de les àrees d’expansió són: Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Girona, Lleida, Saragossa, Navarra i La Rioja.

Aquestes àrees industrialitzades i en expansió es troben relacionades amb els principals eixos industrials:

-          L’eix de l’Ebre: Catalunya, Aragó, Navarra, La Rioja, el País Basc, que enllacen amb l’eix menor de Madrid a través de Saragossa.

-          L’eix del Mediterrani: Murcia, Comunitat Valenciana, Catalunya, que connecta amb el eix mediterrani europeu. 

C) Les províncies amb més població ocupada en la indústria són: Madrid, Biscaia, Alava, Barcelona i València.  

PREGUNTA 15 

Les característiques de la industria valenciana són:

-     És la segona comunitat que obté més ingressos per explotació industrial

-     Produeix béns de consum directe

-     Predominen les petites i mitjanes empreses

-     Es dediquen a l’exportació 

PREGUNTA 16 

A Alacant hi trobem industries de:

-     Metal·lúrgia: Alcoi i Alacant

-     Paper i arts gràfiques: Alcoi

-     Tèxtil. Alcoi, Ibi, Alacant, Crevillent i Elx

-     Alimentaria: Alcoi i Alacant

-     Material elèctric: Ibi

-     Joguets: Ibi, Alacant

-     Torró: Xixona

-     Gelats: Xixona

-     Cuir i calçat: Elda, Elx, Crevillent i Alacant

-     Construcció: Alacant

-     Fusta i mobles: Crevillent i Alacant

-     Salines: Torrevella 

PREGUNTA 17

La balança comercial espanyola és negativa perquè les importacions que realitzem valen més que les exportacions. 

La balança de pagaments espanyola és excedentària gràcies als ingressos del turisme, les inversions estrangeres, els moviments de capitals, les rendes percebudes pels espanyols a l’estranger... 

PREGUNTA 18

Les importacions superen les exportacions els anys 2005, 2006, 2007 i 2008.

Durant aquest anys, la balança comercial seria negativa ja que les importacions superen les exportacions.

L’any 2009 la balança comercial és positiva ja que les exportacions superen les importacions. 

Els productes que exportem són: automòbils (parts i accessoris), productes ceràmics i fruites.

Els productes que importem són: automòbils, màquines i aparells mecànics, combustibles, ferro i acer, i olis minerals. 

PREGUNTA 19 

La xàrcia de transports de la comunitat valenciana és bona i està ben comunicada amb la resta d’Espanya i Europa.

El transport per carretera té 8.845 km distribuïdes en autopistes de peatge, autovies i carreteres. Té una estructura radial, és a dir, València és el centre.

El transport per ferrocarril es caracteritza per tindre una distribució radial i s’estén per el litoral i cap a l’interior. Els tipus de ferrocarril que trobem són: el ferrocarril de via estreta i Metrovalencia, per a transport de rodalies, i L’Euromed, l’Alaris, per a distàncies més llargues, així com Altaira, Alvia, Talgo i Trenhotel.  

El transport mediterrani es caracteritza per els nombrosos ports. Els de les tres capitals de província es caracteritzen pel transport de mercaderies. 

Les comunicacions aèries conten amb dos aeroports internacionals: el de Manises i el de l’Altet, destacant els dos en tràfic de mercaderies i passatgers. Millor no parlar de l’aeroport de Castelló.